Somnis...

I cada dia que passa vaig tenint més clar que la distància que hi ha entre nosaltres es pot reduir a l'amplària d'una taula, però realment, no ens equivoquem... estem a anys llum de distància, i és que no em vull enganyar més. Com diu la cançó "maleeixo el temps que he viscut somiant tots aquells moments que no arribaran.." i, en certa mesura, és cert. De què em serveix imaginar-me al teu costat? Somiar amb tu? Per a què? la felicitat que pot evocar aquest fet es veu contrarrestrada immediàtament quan el senyor despertador té ganes de donar la vara i em fa tornar al dia, em fa llevar-me del llit per tornar-te a vore però, no em permet despedir-me d'aquella Vereta, aquella Vereta que no mai arribarà... Encara així, estigues on estigues, faces el que faces, amb qui siga, només et demane una cosa, sigues feliç i, aleshores, jo també ho seré.

Dorm Vereta, dorm...