Llegir al llit, sentir la pluja trepitjant el somni de molts individus mentre tu, meditant cada paraula llegida et deixes guiar per aquest soroll, tan relaxant. Un soroll que trenca el silenci nocturn, que li dóna un caràcter idoni per a continuar despert i seguir i seguir llegint. Perquè llegir m'evadeix, em transporta a un altre estat, a un altre món des del qual veus les coses d'aquest d'una manera més personal. Pensant en tu, a la vegada que llig, de vegades tornant a la realitat i haver de tornar a llegir mig paràgraf per a entendre'l ja que estava en un altre lloc, al teu costat. I trobant a faltar, enyorant els dies passats i esperant els dies vinents, perquè acostumar-se a estar hores i dies al teu costat no és gens difícil. La dificultat comença quan ja no pots compartir tant de temps. La força de voluntat, que tant ha descansat aquestes setmanes, que no feia falta aquesta empenta per fer les coses, torna a activar-se, a rodar. Aquesta força, la paciència, els records, tot un cúmul d'idees que faran una altra vegada, seguir amb el devenir de les setmanes.
I així és com de cop i volta surt del pensament i torne a donar-li volta de full al llibre, i a seguir caminant per aquesta senda. Finalment, el llibre es tanca, es tanca el llum, es tanquen els ulls i es deixa tot al lliure albir, a somniar. Almenys un bon regal de Reis, els somnis, un somni on aparèixes, on la teua imatge és tan nítida i els llocs tan reals, que preferiria no haver-me llevat per a comprovar que no hi havia cap paquet darrere la porta, perquè el regal estava ahí, al cap, i a uns quants carrers més enllà.
Tanquem els ulls i tornem a somniar...
Entrades
