És l'hora

Vull començar, vull començar, vull estar millor, vull vore't, vull, vull, vull deixar de preocupar-me pel que vindrà perquè ja haurà arribat, vull acabar el llibre i començar un de nou, més distret... La sort és que sé que tots aquests "volers" s'acompliran, tard o d'hora, però mentre, em sorgeix la preocupació, el malestar de la grip, el malestar de no saber, d'aprendre tot l'entorn de nou... Però, què més em fa, si només queden unes poques hores, per a saber si estaré millor, per a saber com serà el principi d'un camí de cinc anys, per a estar amb tu, compartir una estona, mirades, rises, converses, besos, un berenar, el que siga, però amb tu.

Mira que sóc poc de demanar i prou de concedir, però ara mateix, demane i demane, perquè s'acomplirà. I és que, com un xiquet que escriu la carta als Reis, així estic, esperant i esperant, amb paciència per a parar un carro, que ens en farà falta ixa i més. Calma de curar-me com toca, calma per veure com s'esdevenen aquestos dies d'inici, calma per vore't, perquè no queda altra que esperar i aprofitar els moments, aprofitar el temps, que ben administrat, tot és possible.

I, a poc a poc, s'arrima l'hora...

Plans de futur

Una setmana de descans pot ser aprofitada de moltes diverses maneres. Per a conduir, per a llegir, per a estudiar, per a veure les sèries pendents, per a quedar amb els amics, les amigues, la xiqueta, és clar que sí. Per a tot això es pot aprofitar aquesta setmana. És de veres, que després tot comença de nou, però com cada any, tot serà diferent. I no em vaig a repetir, perquè la cançoneta de tots els anys està clara. Espera! Que ja tinc carnet! Va estar bé, és una sensació mentre fas l'examen de preocupació per arribar al següent creuament i passar de un possible aprovat a un rotund suspés. I és que en la conducció, cada cantó és una aventura. Ja m'ho va dir el professor "ara acabes de fer lo fàcil, ara te toca afrontar lo difícil". Em vaig quedar pensatiu, però sí, quanta raó hi ha amagada en aquest home. I bé, ara falta que algú em deixe un carro per a pilotar. Sé que al cap de setmana puc practicar i anar fent-me a la realitat de la carretera, però el cap de setmana és quan menys ganes tinc d'agafar el cotxe. Si bé estic a casa, o pel centre de passeig. Però bé, alguna escapadeta sempre es pot fer.

I res, la meua esquena em demana esport. Durant tot l'estiu no he notat res, però és tornar al sedentarisme d'estudiant i tornen les molèsties. Una mala postura, o alguna cosa més, no ho sé, hauria d'anar a passar la revisió -com la del cotxe- i a vore què em diuen, més que res, per a estar tranquil.

També han acabat els cursos zero, hem fet els exàmens, aprovats quasi segur, per tant, un crèdit o crèdit i mig tindrem. Això va bé, per a començar en ànims. Ja a l'últim examen, el de mates, la professora ens va dir valents als qui agafem l'Euruji. No sé, supose que quan ho diu tanta gent, és que serà difícil de veres. No hi ha dubte, però també cal dir que el treball dur fa goig, i si és possible aconseguir-ho, la satisfacció serà també difícil d'alcançar d'una altra manera. Valdrà la pena l'esforç, ho sé. Ah, i per una altra el conservatori. No sé com m'ho faré, però com un amic ja m'ha augurat, no cal calfar-se el cap, que després tot se trau bé, bé de tot :)

Un salut! I ara setmaneta per davant, per a prendre aire... que serà necessari!!

Discrepàncies

Després d'un dinar com el d'avui, poques són les ganes de tornar a la taula fins demà. És de veres que un dia és un dia, i ha estat molt bé. Per altra banda, dimecres faré l'examen de conduir. Potser d'aquí uns dies ja puga anar pel carrer amb cotxe, qui sap... (esperem).

I bé, queda una setmaneta més dels cursos zero, i després uns dies més de vacances. Prèviament hauré de fer unes proves de les matèries per a arrossegar algún mig crèdit, que segons un dels professors, pot ajudar per al futur... de tota manera no hi ha massa pressió. De fet, les mates no hi haurà massa problema d'aconseguir-lo, Física si repasse fòrmules també, i Química faltarà que estudie el que hem donat. Ja vorem :)

I poc més, ja és tard...

Un salut i Felicitats al pare!!

Avui toca la dissonància,
demà vindrà la consonància,
o així ho espere...

1 de Setembre

Bé, un dia de canvi inminent. Encara que la calor podria seguir la constant de canvis i donar un descans als vianants, que és caminar unes passes i necessitar una dutxa d'aigua freda. I de nit..., més val no fer comentaris. I és que no t'adones del que tens fins que no te'n vas o ho perds (que fins que la hisenda no ens ho lleve, encara és nostre). En fi, han començat els cursos zero a l'UJI. No sé què es el que m'esperava però en principi pensava que seria una cosa així com la introducció al que farem o encetarem en tres setmanes. Però res, tot ha sigut recordar vells conceptes i exercicis del batxiller. Sempre va bé activar el cervell de tantes vacances i així va posant-se a rodar, a poc a poc. Els dies 10 i 11 seràn "d'exàmens", no res massa important i el 12 a Barcelona, a passetjar per ixos carrers que tant he desitjat en l'adolescència, fruit dels llibres que reflectien la bellesa d'aquells racons.

Després a les pràctiques, doncs bé, anem fent, tinc data per a l'exàmen i en principi serà el dia 16. Espere que tot vaja bé i llevar-me'l de damunt. La vesprada ha estat distreta encara que pareix que certs bars encara no comprenen allò de que els clients poden demanar granissats a Setembre, que encara fa calor!! M'és igual si no tens màquina, me'l portes de la Xina si fa falta!! Ai senyor! almenys no ens ha tirat de la terrassa com l'altre dia en aquella teteria... Però bé, no és important si mentre estàs, ho fas amb persones que valen la pena i a la persona què estimes. Què més puc demanar? (Un granissat de llima) Va calla, que el suc de préssec també estava bo!!

Espere agafar el llit per a llegir fins a l'hora que els ulls m'ho permeten, que últimament, solen tancar-se abans del compte.

Au cacau!

Hoy dejaré que el viento me lleve,
y que te deslices sobre mí como la seda misma...