El loro

Què ha passat Vereta? Què ha fet que tot canvie de sobte? Fa dues setmanes tot estava enllestit per a començar alguna acció ofensiva. Però de sobte, a la nit del dijous, fi de selectivitat, no ens vam trobar, et vaig buscar per cada racó de la ciutat, i com després he sabut, hi vas passar, però no al mateix moment que jo. Potser així fóra escrit, potser no ens havíem de trobar i deixar de bogeries i capritxos de nadó i obrir els ulls. Doncs bé, esperava trobar-te, i desitjar-te tota la sort del món, que no canviares, perquè, encara ara, ets una gran persona, llàstima que no hem intimat, al cap i a la fi. Així, les esperances van acabar la nit del dijous. A un dia de començar un viatge a les Illes Canàries amb un nombrós grup d’estudiants de l’institut, on tu no hi eres.

Llàstima sentia mentre l’avió deixava Manises, perquè tu no estaves. Però el temps fa canviar, la vida és canvi i sense tu al davant, altres flors van florir al meu voltant. L’assistent afirmava que seria un altre dels meus capritxos. Encara ara, no sé si és així o no. Només sé, que a Canàries em vaig trobar amb un “Loro” que ja coneixia de temps enrere, però el que allà vaig sentir per ella, crec que van ser uns sentiments reprimits al llarg del curs i posats en llibertat sense cap fre. No pense que tot començà a Tenerife. Allò ja anava de temps enrere. Fins i tot, podria afirmar que la seguideta ve des de temps Olímpics per allà al 2007. Però com dic, tot aquest temps “l’amor” ha estat en plena latència, però el continu contacte durant dos anys, ha anat obrint portes en la seua essència fins que realment ens hem començat a conèixer.

Tanmateix, prefereix no pensar en res que ens vincule, que el temps faça camí i no els meus somnis, que al cap i a la fi, són fantasies sense cap sentit de raó.

...la nit s'apropa

Només han passat unes hores des que ens van acomiadar i ja et trobo a faltar. I és que et mirava mentre esperàvem, i tu em miraves desesperada, en la calor que ja feia. I jo que no em volia perdre cap de les últimes expressions del teu somriure, de cap parpadeig dels teus ullets que m'encandilen cada dia més. No volia que el temps passés. M'hauria quedat en aqueixa cua eternament només per no separar-me del teu costat. Perquè en una estona tot acabava fins un altre dia, qui sap quan...

Em dec a mí mateix una explicació del perquè vaig deixar de "parlar" en aquesta secció. No ho sé, o potser sí. Potser a principis de maig, de veres passava de la teua ignorància. O potser tú no canviàres, només que jo estava cansat ja de la situació. I també és cert que durant maig vaig estar agre amb tú, distant, sense posar-me en la teua vida i sense deixar-te que et posares en la meua. Encara que, vaig deixar la porta amb un foradet perquè corrés l'aire. I és aquest mateix aroma que em venia cada matí "il·licitana" pel foradet d'eixa porta mig oberta, el que em va obrir uns pàl·lids ulls, distorsionats pels somnis d'aquella verge que mai saluda ni al retor, i em va fer veure que realment tu hi estaves, que sempre estaries, que la teua atenció sempre l'havia tingut però no me n'adonava.

Així passaren els dies fins la nit esperada. De veres, va ser genial, Vereta, no mai m'hagués imaginat aquelles dolces mirades fetes realitat, plenes de felicitat, d'apreci, que no d'amor...o sí? Qui sap, no em preocupa ara mateix. Només vull que tot acabe i que l'estiu ens carregue de vida, que la vida és l'important i si de ves en quant la podem compartir junts, molt millor. Que la vida, això és, llarga per als optimistes i molt curta per als pessimistes, i el temps parlarà.

En definitiva, Vereta, l'únic que et vull dir, és que no canvies mai, que sigues com sempre has sigut, que vals el pes en or i que sigues feliç cada moment, perquè en cada instant, una part del meu cor somriurà al compàs del teu. Gràcies, Vereta, per fer-me veure tot el que la llum ens ha deixat veure, que la nit cau prompte i tot ho amaga. Però, l'endemà arribarà ràpid i prompte ens veurem... Mentre, dorm, descansa i somia tots aquells desitjos i quefers que estan per vindre en la teua vida. Sort, Vereta, bona nit.