...la nit s'apropa

Només han passat unes hores des que ens van acomiadar i ja et trobo a faltar. I és que et mirava mentre esperàvem, i tu em miraves desesperada, en la calor que ja feia. I jo que no em volia perdre cap de les últimes expressions del teu somriure, de cap parpadeig dels teus ullets que m'encandilen cada dia més. No volia que el temps passés. M'hauria quedat en aqueixa cua eternament només per no separar-me del teu costat. Perquè en una estona tot acabava fins un altre dia, qui sap quan...

Em dec a mí mateix una explicació del perquè vaig deixar de "parlar" en aquesta secció. No ho sé, o potser sí. Potser a principis de maig, de veres passava de la teua ignorància. O potser tú no canviàres, només que jo estava cansat ja de la situació. I també és cert que durant maig vaig estar agre amb tú, distant, sense posar-me en la teua vida i sense deixar-te que et posares en la meua. Encara que, vaig deixar la porta amb un foradet perquè corrés l'aire. I és aquest mateix aroma que em venia cada matí "il·licitana" pel foradet d'eixa porta mig oberta, el que em va obrir uns pàl·lids ulls, distorsionats pels somnis d'aquella verge que mai saluda ni al retor, i em va fer veure que realment tu hi estaves, que sempre estaries, que la teua atenció sempre l'havia tingut però no me n'adonava.

Així passaren els dies fins la nit esperada. De veres, va ser genial, Vereta, no mai m'hagués imaginat aquelles dolces mirades fetes realitat, plenes de felicitat, d'apreci, que no d'amor...o sí? Qui sap, no em preocupa ara mateix. Només vull que tot acabe i que l'estiu ens carregue de vida, que la vida és l'important i si de ves en quant la podem compartir junts, molt millor. Que la vida, això és, llarga per als optimistes i molt curta per als pessimistes, i el temps parlarà.

En definitiva, Vereta, l'únic que et vull dir, és que no canvies mai, que sigues com sempre has sigut, que vals el pes en or i que sigues feliç cada moment, perquè en cada instant, una part del meu cor somriurà al compàs del teu. Gràcies, Vereta, per fer-me veure tot el que la llum ens ha deixat veure, que la nit cau prompte i tot ho amaga. Però, l'endemà arribarà ràpid i prompte ens veurem... Mentre, dorm, descansa i somia tots aquells desitjos i quefers que estan per vindre en la teua vida. Sort, Vereta, bona nit.