És l'hora

Vull començar, vull començar, vull estar millor, vull vore't, vull, vull, vull deixar de preocupar-me pel que vindrà perquè ja haurà arribat, vull acabar el llibre i començar un de nou, més distret... La sort és que sé que tots aquests "volers" s'acompliran, tard o d'hora, però mentre, em sorgeix la preocupació, el malestar de la grip, el malestar de no saber, d'aprendre tot l'entorn de nou... Però, què més em fa, si només queden unes poques hores, per a saber si estaré millor, per a saber com serà el principi d'un camí de cinc anys, per a estar amb tu, compartir una estona, mirades, rises, converses, besos, un berenar, el que siga, però amb tu.

Mira que sóc poc de demanar i prou de concedir, però ara mateix, demane i demane, perquè s'acomplirà. I és que, com un xiquet que escriu la carta als Reis, així estic, esperant i esperant, amb paciència per a parar un carro, que ens en farà falta ixa i més. Calma de curar-me com toca, calma per veure com s'esdevenen aquestos dies d'inici, calma per vore't, perquè no queda altra que esperar i aprofitar els moments, aprofitar el temps, que ben administrat, tot és possible.

I, a poc a poc, s'arrima l'hora...