Qui sap?

Quan fa d'allò? Quan ens vam trobar per primera vegada? En alguna classe d'aquelles quan erem menuts, i mai em vaig fixar amb tu, o sí, tal vegada però de segur que per aquells temps tenia els ulls en un altre sol. I de cop i volta, em vaig haver de separar, per circumstàncies de la vida vaig haver de deixar-te allà i vaig seguir el meu camí. A més, no ens dèiem res, quines coses... I va ser al començament de curs quan et vaig veure de lluny, i em vaig preguntar com havies arribat fins aquí, al mateix lloc que jo...

No vaig prendre massa importància, només que et vaig tornar a veure, després de ja feia uns llargs anys, com 4 o així, més major, més dona. Però d'un temps a d'ara les coses han canviat, poc a poc, els meus ulls han deixat de mirar l'infinit per mirar el teu somriure i tot allò que l'envolta. No vull saber què passarà, de fet, de vegades m'agradaria que el temps es parés, però la vida continua i, cada vegada que estem "il·licitana" veig com s'apaga un dia més, fins tornar una altra vegada, dia rere dia, fins que comença a fer calor i tot acaba. I, qui sap, quan ens retrobem si ens reconeixerem o, tal vegada, serem ànimes distants que mai es van enllaçar. Qui sap...Vereta...qui sap...



Una entrada de trànsit, de canvi, d'acabar amb allò que no va començar, potser però, encara queda.