En Quim i qüestions diverses I

 A continuació, una seguida de reflexions, d'ell, d'ella, per a d'ell, per a d'ella, per als dos, per a ningú...

Mirant llibres, esperant vore't. Esperant un encontre fugaç, d'aquells que de vegades pense quan vaig pel carrer. I si ara... al girar el cantó... Però sé que és prou improbable que passe. Només amb la teua presència, la teua mirada, el teu somriure em fa remoure'm en mi mateix. I alce el cap, concentrat amb un comentari de qualsevol llibre. I de com una cara seriosa es converteix en un somriure de cap a peus. Un somriure que demana un altre somriure, que dessitja un fort abraç, uns instants de tensar un cos amb l'altre cos fins l'infinit. I saborejar el teu aroma, la teua ànima, el si de tu mateix.


I començar a parlar, i distraure'm en els cargols que naixen de les arrels. I anar baixant amb el ditet, des de l'arrel fins la punta. Quedar-me embobat mirant-te, escoltant alhora tot allò que em dius. Veure com els llavis es mouen, com l'expressió varia a cada paraula que dius. Els ulls inquiets que em tornen boig, mirant ací i allà. Veure com em dóna igual per quin carrer tornem a casa, veure com la resta del món m'és indiferent. De com gira el món sense adonar-me de res més que tu i del que t'envolta.


Sempre dessitjant que el temps ens done una treva. Sempre, tots els dies, bé siga estiu, tardor, hivern o primavera. I mai ens adonem que sense el temps no hi seríem. Gran putada. Perque, al cap i a la fi, el temps és l'essència de la vida, el que la fa cursar. El que ens fa aprendre dels errors. El que ens fa valorar la vida tal com és, discernir entre allò important, d'allò menys indispensable. Perque el temps ens dóna la vida i ens la lleva. I aquestes diferències només les podem esbrinar amb el curs d'ell mateix. (Vet aquí, amb una visió més optimista del temps, vés quina cosa...)

TIC TAC TIC TAC, fa el rellotge, al mateix ritme que el cor...

Salut!!